Caçant mosquits

REM_20120116_9627Des de fa un temps que col·laboro en un interessant projecte que reuneix les meves dues feines, la fotografia i l’entomologia. Un grup molt dinàmic del CSIC, que forma part del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i treballa en l’ecologia de la dispersió dels éssers vius, ha escollit com a tema d’estudi la invasió del mosquit tigre. S’han realitzat moltes modelitzacions matemàtiques al respecte de les espècies invasores i d’Aedes albopictus en particular, però sempre m’han semblat molt decebedores. D’acord, no es pretén que siguin models predictius sinó probabilístics, però limitar-se a cartografia climàtica amb algunes dades ambientals és quedar-se curt, al meu parer, i no permeten d’entendre els mecanismes de dispersió del mosquit tigre. Jo mateix he fet alguns mapes al respecte, però no vaig necessitar ordinador.

A tall d’exemple, cap model de la darrera dècada -alguns molt complexos- no preveia la implantació de l’espècie a la comunitat de Múrcia, ni tan sols a l’Alacantí, ja que la pluviometria hi és molt baixa. Error… allà on no plou gaire, les persones tendim a acumular més aigua al jardí, i és que el tigre explota quasi exclusivament ambients domèstics. Cal considerar la sociologia, el microhàbitat i les interaccions amb els humans, que són vitals perquè nosaltres transportem aquesta espècie.

Però l’equip del Movelab dirigit per Frederic Bartomeus no solament treballa sobre models, sinó que ha tingut l’encert d’implicar-hi la ciència ciutadana. A més a més d’algoritmes força incomprensibles (per mi), han establert un sistema obert al públic perquè la gent pugui aportar dades de dispersió, addicionals a les dels experts que no poden estar buscant arreu d’Espanya allà on podria aparèixer algun dia  l’Aedes albopictus. Han desenvolupat una app per telèfon mòbil, Tigatrapp, que permet d’enviar deteccions a una base de dades central, amb fotografies fetes amb el mòbil mateix per tal que els entomòlegs puguin validar la identificació. Les dades es poden consultar sobre mapa, en la web del projecte: www.atrapaeltigre.com.

Addicionalment, fan presentacions, xerrades i tallers a les escoles, un valor afegit en educació ciutadana sobre en un problema en què és molt important que cadascú s’hi impliqui a casa seva. Recentment s’ha ampliat l’àmbit geogràfic, que en un principi estava restringit a les contrades gironines, i actualment abasta ja Catalunya, tot el Llevant espanyol i les Balears.

Però…  això no era un blog de fotografia? Bé, la part fotogràfica és que el CEAB m’ha donat l’alegria d’escollir les meves imatges per la il·lustració de l’app del mòbil, així com pel seu web. Una satisfacció complementària a la del meu altre àmbit laboral, l’estudi i control del mosquit tigre al Baix Llobregat, on són molt necessàries iniciatives creatives, com ara aquesta.

Bé, si us agrada la idea ja ho sabeu, a descarregar l’app! No teniu excusa perquè està disponible tant per Android com per iPhone.

El reinicio